El recorregut s’inicia al monestir de Montserrat per arribar al poble d’Alcarràs (el Segrià - les Terres de Lleida), passant per 6 comarques, 30 municipis i 21 nuclis urbans. Una ruta que transporta el viatger per la història i la cultura del Camí amb indicacions per dur a terme el pelegrinatge, plànols i allotjaments turístics
Per entendre les peregrinacions medievals a Santiago de Compostel·la, hem de partir de la tradició que parla de la tasca evangelitzadora de Sant Jaume en terres de la Hispània romana.
Se sap que després de la mort de Crist, Santiago el Major, fill de Zebedeu, continua inicialment la seva tasca apostòlica a Jerusalem.
Posteriorment, va poder embarcar fins a arribar algun port d'Andalusia en qualsevol vaixell de càrrega que comunicava comercialment Hispània (que aportava metalls i altres matèries primeres) amb Palestina (de la qual es rebien marbre, espècies i objectes elaborats).
La seva missió evangelitzadora començaria al sud d'Hispania per posteriorment desplaçar-se al nord per terres portugueses (Coimbra, Braga, etc.) arribant fins Iria Flavia, ja a Galícia.
Posteriorment es dirigiria cap a l'est de la península (Lugo, Astorga, Saragossa i València) per partir, de nou, cap a Palestina, des de la costa mediterrània espanyola.
A la seva arribada a Palestina i després d'incomplir la prohibició de predicar el Cristianisme, va ser decapitat en temps d'Herodes Agripa. Segons la tradició, el seu cadàver va ser robat pels deixebles Atanasi i Teodor i portat en vaixell de nou a terres espanyoles, en concret a Iria Flavia (prop de l'actual Padró).
La tradició prossegueix amb l'atzarós viatge del cos de Sant Jaume, que és transportat en carro fins al bosc de Libredón, lloc en què els bous es van negar a continuar. Aquest fet va haver de ser pres com un senyal diví i va ser triat com a lloc d'enterrament.
Per entendre el llarg viatge emprès pels seus deixebles des de Palestina a les costes gallegues per donar sepultura al cos del seu mestre, tenim les afirmacions de Sant Jeroni que ratifica que va ser establert, en disposar-la sortida dels Apòstols cap a tots els rumbs de la terra , que en morir:
"Cada un descansaria a la província on havia predicat l'Evangeli"
Posteriorment, en el Breviari dels Apòstols, de finals del segle VI, es parla de la predicació de Santiago a Espanya i del seu enterrament en l'Arca Marmàrica.
Encara que la invasió àrab i els tumultuosos canvis polítics, socials i religiosos que van implicar al país, silencien durant un temps la incipient tradició jacobea a Espanya, aviat ressorgeix, a finals del segle VIII de la ploma del cèlebre Beat de Liébana que escriu:
Oh Apòstol, digníssim i santíssim
cap refulgent i daurada d'Espanya
defensor poderós i Patró nostre.
Descobriment del sepulcre en temps d'Alfonso II el Cast, d'Oviedo
Després de la batalla de Covadonga, s'assenta a Astúries un petit regne que intenta recuperar l'ideal unificador de la monarquia hispanovisigoda.
Un dels principals i decisius monarques d'aquest període inicial va ser Alfons II el Cast que va regnar durant un llarg període de temps (entre l'any 791 i el 842). Aquest gran governant va establir la capital a Oviedo, a la qual va dotar de nombrosos edificis públics i construir nombroses esglésies (Càmera Santa, Sant Tirso, Sant Julià dels Prats ...) i palaus, tractant d'imitar l'antiga esplendor del Toledo visigot. La seva gran assoliment va ser consolidar la resistència al poder musulmà d'Al-Andalus. És durant els seus regnat quan es produeix el miraculós descobriment de la tomba de l'Apòstol Santiago.
Segons explica la Concòrdia d'Antealtares, el primer testimoni escrit dels fets, datat en 1077- un ermità anomenat «Pelayo» que vivia a Solovio, al bosc de Libredón, va començar a observar durant les nits resplendors misteriosos. Immediatament va informar de la troballa a Teodomiro, bisbe d'Iria Flavia que va marxar a aquell lloc trobant-se que aquesta llum revelava el lloc on estava enterrada l'Arca Marmárea. En el sepulcre petri reposaven tres cossos, atribuint-los a Santiago el Major i els seus deixebles Teodoro i Anastasi.
Teodomiro visita la cort d'Oviedo d'Alfons per informar de tan fenomenal succés. El monarca organitza un viatge a aquest lloc envoltat dels seus principals nobles, i en arribar al citat "Camp d'Estrelles" (Compostel·la) mana la construcció d'una petita església d'estil asturià, que ha estat constatada per les excavacions arqueològiques. Teodomiro trasllada la seu episcopal a aquest lloc i mor en l'any 847 (en les excavacions arqueològiques ha aparegut el seu lauda sepulcral).
Des d'aquest moment, queda establerta oficialment la tomba de l'apòstol en aquell màgic lloc, proper al cap de Finisterre, punt situat a l'extrem occidental d'Europa. El camí a Finisterre era indicat des de qualsevol lloc d'Europa per les estrelles de la «Via Làctia». des d'antic es creia que allà s'acabava el món i que l'Atlàntic era «la tomba del sol». Possiblement aquests fets geogràfics i astronòmics van ajudar a reforçar el magnetisme que des de llavors va provocar en milions d'ànimes la ruta jacobea.
Els segles IX i X representen la consolidació del regne asturlleonès en condicions molt difícils des del punt de vista polític, religiós i militar.
D'altra banda, Al-Andalus s'havia enfortit políticament des de la creació de l'Emirat primer i després el Califat de Còrdova. Aquest nou poder peninsular va quedar reflectit en nombroses incursions militars durant els segle IX i X, arribant a la seva màxima expressió en els temps de devastació d'Almanzor.
És per això pel que l'enorme prestigi que proporciona la presència de les relíquies de Sant Jaume el Major, deixeble preferit de Jesús, va ser hàbil i ràpidament aprofitat pels monarques asturians i lleons per consolidar el seu regne en oposició a Al-Andalus i per donar-se a conèixer a la resta de la Cristiandat europea.
Es fa de Santiago el banderer dels exèrcits cristians en les conteses militars i es crea la llegenda de la intervenció gloriosa de l'apòstol en la més que dubtosa batalla de Clavijo. Des de llavors, els exèrcits cristians entren en batalla amb el crit:
"Santiago y cierra España"
Hi ha dos fets que prova la importància de l'enclavament compostel·là per a la monarquia asturlleonesa. D'una banda, l'any 899 Alfons III, El Gran, consagra una nova catedral de majors dimensions i qualitat artística que l'aixecada per Alfonso II. Un segle més tard, l'any 977 Almansor destrueix Santiago -encara que respecta la tomba- sabent que es tractava del centre espiritual de l'enemic cristià.
Era un dels dotze apòstols de Jesucrist que, segons la tradició cristiana, predicà a Hispània abans de morir decapitat a Jerusalem l’any 44 dC. La llegenda diu que el seu cos fou traslladat en barca fins a la fi del món conegut, on fou enterrat. Vuit segles després, cap a l’any 812, Pelai, un eremita de la zona, veié unes llums miraculoses semblants a una pluja d’estels que atribuí al sepulcre de l’apòstol. Encara avui es discuteix si, etimològicament, el nom Compostel•la prové del «camp d’estels» que veié l’eremita o bé de compostum, ‘cementiri’ en llatí.
